Museu del Joguet

A l'última trobada amb l'Estibaliz vam anar a visitar el Museu del Joguet de Figueres! Aprofitant que feia molt bon dia, vam llevar-nos ben aviat dissabte i vam anar cap al museu. Allà, només entrar, l'Estibaliz es va quedar ben bocabadada amb la gran Torre Eiffel que hi ha a l'entrada! Es va passar tota l'estona dient que ja havia estat a París i que estàvem entrant a França tota il·lusionada! 

Durant la visita al museu, vam poder veure molts tipus de joguines, unes de molt antigues i d'altres que s'apropen més a la nostra realitat. En tot moment li vaig anar explicant tot allò que sabia de les joguines antigues, les seves curiositats i entre les dues comentàvem les grans diferències del joc abans i ara. Es va adonar que les joguines havien canviat molt i que algunes fins i tot feien molta por! Quan vam anar a la secció de les nines, es va quedar sobtada perquè tot eren nines que semblaven de cera i feien una cara un xic curiosa, com també que totes les escoles que eren representades de joguina eren de monges i només hi havia nenes! Es va quedar ben sorpresa!

A mesura que anava avançant la visita, vam trobar joc amb faves com és el tres en ratlla. L'Estibaliz mai hi havia jugat i li va encantar aquest joc! Desconeixia molts dels jocs més tradicionals d'aquí com són la oca, el parxís, el dominó, les cartes... Em va comentar que sempre ho havia vist però mai havia jugat. Això em va donar la idea de que alguna altra futura trobada, prepararia tot una sèrie de jocs per a que els coneixes. 

A la sortida estava la botiga del museu i una petita sala on vam poder jugar i experimentar amb les diferents joguines i jocs que vam veure anteriorment al museu. L'Estibaliz es va divertir moltíssim i totes dues ens ho vam passar genial jugant! També vam estar jugant dues o tres partides a la oca i li va encantar el joc! Tinc moltes ganes d'ensenyar-li altres jocs per així poder-nos divertir i passar molt bones estones juntes!

Per finalitzar el dia, li vaig regalar un joc de memory que vam veure al museu i li va agradar moltíssim. No vam ni sortir del museu que ja s'imaginava jugant amb els seus germans! 

Ara pel Nadal l'Estibaliz se'n va uns dies a França amb la seva família així que no sé quan serà la pròxima trobada! 

Molt bon Nadal rossinyols, us deixo amb les diferents fotografies del museu!

Arriba el Nadal!

Durant aquestes setmanes l'Estibaliz i jo hem fet dues trobades més d'allò més nadalenques! Aquestes trobades ens han servit per apropar-nos més l'una amb l'altra i la veritat que cada vegada estem molt més unides i còmodes!

Divendres 4 de desembre després de l'escola vaig anar a buscar a l'Estibaliz i vam anar a veure l'ambient nadalenc de Figueres. Vam mirar totes les botigues i paradetes de la Rambla. Va ser un moment on li vaig explicar totes les tradicions que tenim aquí per aquestes dates i vam estar mirant molts de pessebres, troncs de tió, arbres, llum... Es quedava fascinada i tenia moltes ganes de que arribés ja el Nadal, però encara quedava un xic! 

Vam recórrer tot el centre de Figueres i com feia una xic de fred i a l'Estibaliz li agrada molt pintar, vam anar a comprar un quadern de dibuixos per poder pintar. Aleshores vam anar a berenar i pintar i ho vam passar d'allò més bé! 

El passat divendres 11 de desembre vam anar a la biblioteca de Figueres! La meva intenció era poder fer-li el carnet per així endur-se'n els llibres que volgués per llegir però vam tenir uns petits problemes per fer-lo i vam decidir que utilitzarem el meu carnet quan ho necessitem. Justament aquell dia hi havia un tallar de còmic i la major part de les taules estaven ocupades! Nosaltres necessitàvem un espai per fer una cosa que tenia preparada i l'Estibaliz em va donar una idea: anar al lloc on vam berenar la setmana pasada! Un espai tranquil on podiem dibuixar, pintar, parlar i el més important... berenar! 

Vam anar a berenar i durant el berenar vam estar fent la postal de Nadal! Li vaig comentar a l'Estibaliz que durant el Nadal és molt típic fer postals de Nadal desitjant les bones festes a les persones que més estimes i vaig portar tots els materials necessaris per a poder fer-la! Vam passar una molt bona estona fent la postal de Nadal, ja que vam haver de retallar, escriure, enganxar i va ser una estona molt entretinguda. L'Estibaliz va decidir que la postal seria per la seva mare, la qual estima moltíssim i per qüestions de feina tan sols la pot veure un parell de dies a la setmana. Estic segura que li va fer moltíssima il·lusió!

Primeres trobades

Ja fa dues setmanes que l'Estibaliz i jo ens coneixem! 

Després de la trobada inicial de presentació, divendres 20 vam quedar per primera vegada. Estava molt nerviosa perquè era la primera trobada i ella també ho estava. Vaig anar a recollir-la a casa després de l'escola i la vaig portar a la meva feina perquè em coneixes una mica. Durant el camí, vam estar parlant de l'escola, de com es sentia quan va arribar fa uns mesos, com es sent ara i la veritat que vam estar molt còmodes. Aquell dia era el dia de la Infància i a la meva feina es venien uns peluixos per col·laborar amb aquests nens i nenes que més ho necessiten. Vaig explicar-li com funciona la meva feina i vaig presentar-li als meus companys. Abans de marxar, vam comprar el peluix que més li va agradar a l'Estibaliz.

L'Estibaliz amb el seu peluix

Seguidament, vam anar a Figueres a berenar on es vam recórrer tots els carrers amunt i avall per conèixer bé la ciutat. A l'Ajuntament, feien un acte amb concert i xocolata per a infants i l'Estibaliz no va dubtar en voler anar. Allà ens vam trobar amb una amiga seva i vam passar una molt bona estona. Totes dues van escriure uns missatges als plafons que hi havia i van menjar i ballar!

Va ser un molt bon principi de mentoria!

Berenant a Figueres

A la plaça de l'Ajuntament amb la seva amiga Soramita

Ahir, dissabte 28 de novembre, vam tenir la segona trobada. Aquesta trobada va ser molt especial ja que ens vam trobar tots els mentors i mentorats per anar a visitar el Teatre Museu Salvador Dalí. Vam quedar a les 11 davant el museu, així que abans vaig anar a buscar a l'Estibaliz per anar a esmorçar! 

L'Estibaliz estava molt entusiasmada per anar al museu, ja que mai havia anat i tenia moltes ganes de veure'l. Una vegada al museu, el que més li va cridar l'atenció van ser els bigotis tan llargs que duia sempre Dalí i la pluja dins dels cotxe, la qual mirava tota contenta i feliç. 

Va ser un gran dia, una gran experiència i una molt bona companyia! Tant ella com jo vam gaudir molt de la sortida i ens ho vam passar d'allò més bé! Amb moltes ganes de la següent trobada!

Acte de presentació a Figueres

Ahir va tenir lloc la primera trobada amb els nens i nenes que rebran la nostra mentoria. Aquesta festa inicial va tenir lloc a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres a les 12h. 

En aquesta ens vam trobar totes les mentores juntament amb les famílies i els infants que participen en aquest projecte. També van participar diferents mestres de les escoles participatives i membres de l'Ajuntament de Figueres, com són l'Anna i la Fina que ens proporcionen les ajudes necessàries per poder tirar endavant aquest projecte dins la ciutat. 

Després de l'acte de presentació, vam fer un joc de parelles. L'Anna, tècnica d'educació de l'Ajuntament de Figueres, ens va repartir a cada mentora una peça de puzle i, al nostre mentorat, la peça respectiva. De manera que aquest joc consistia en trobar la teva parella encaixant les diferents peçes.

Ràpidament vaig trobar la meva mentorada! És diu Estibaliz, té 10 anys i prové de la República Dominicana. Ella va a l'escola Salvador Dalí i actualment està cursant 4t de primària. De primeres cal dir que és una noia molt trempada i de seguida vam connectar! 

Vam estar una estona parlant i fent una primera aproximació l'una amb l'altre, juntament també amb el seu germà i la seva mentora, també participants d'aquest projecte. Ara tant sols ens queda planificar tot allò que volem fer i posar-nos mans a l'obra! Ara per ara coneixo algunes cosetes de la vida de l'Estibaliz, però espero que a mesura que ens anem trobant ens anem coneixent més i millor les dues!

Mentors i mentorats el dia de la presentació

Està tot a punt!

Benvinguts i benvingudes, 

Aquesta és la primera entrada del meu blog, per tant, em presento. Sóc la Macarena Pérez, estudiant d'Educació Primària a la Universitat de Girona. L'any passat ja vaig apuntar-me en aquest projecte, però per falta de places i degut la meva difícil disponibilitat horària degut la feina no vaig poder participar. Però aquest any si, aquest any participo en el projecte Rossinyol!

Tenia moltes ganes de participar en un projecte com aquest perquè considero que aquest tipus de projecte aporta una riquesa a la meva formació com a mestre com també a nivell personal, ja que és una experiència única. El fet d'assignar-te un nen o nena i passar temps amb ell/a és un acte amb molta responsabilitat i que alhora motivador. Em motiva de manera que és com un repte, un repte entre dos individus que s'han de conèixer i, amb sort, establir un vincle emocional i afectiu. 

Demà tenim la festa d'inici i per fi coneixerem els nens i nenes en mentoria.