Primeres trobades

Ja fa dues setmanes que l'Estibaliz i jo ens coneixem! 

Després de la trobada inicial de presentació, divendres 20 vam quedar per primera vegada. Estava molt nerviosa perquè era la primera trobada i ella també ho estava. Vaig anar a recollir-la a casa després de l'escola i la vaig portar a la meva feina perquè em coneixes una mica. Durant el camí, vam estar parlant de l'escola, de com es sentia quan va arribar fa uns mesos, com es sent ara i la veritat que vam estar molt còmodes. Aquell dia era el dia de la Infància i a la meva feina es venien uns peluixos per col·laborar amb aquests nens i nenes que més ho necessiten. Vaig explicar-li com funciona la meva feina i vaig presentar-li als meus companys. Abans de marxar, vam comprar el peluix que més li va agradar a l'Estibaliz.

L'Estibaliz amb el seu peluix

Seguidament, vam anar a Figueres a berenar on es vam recórrer tots els carrers amunt i avall per conèixer bé la ciutat. A l'Ajuntament, feien un acte amb concert i xocolata per a infants i l'Estibaliz no va dubtar en voler anar. Allà ens vam trobar amb una amiga seva i vam passar una molt bona estona. Totes dues van escriure uns missatges als plafons que hi havia i van menjar i ballar!

Va ser un molt bon principi de mentoria!

Berenant a Figueres

A la plaça de l'Ajuntament amb la seva amiga Soramita

Ahir, dissabte 28 de novembre, vam tenir la segona trobada. Aquesta trobada va ser molt especial ja que ens vam trobar tots els mentors i mentorats per anar a visitar el Teatre Museu Salvador Dalí. Vam quedar a les 11 davant el museu, així que abans vaig anar a buscar a l'Estibaliz per anar a esmorçar! 

L'Estibaliz estava molt entusiasmada per anar al museu, ja que mai havia anat i tenia moltes ganes de veure'l. Una vegada al museu, el que més li va cridar l'atenció van ser els bigotis tan llargs que duia sempre Dalí i la pluja dins dels cotxe, la qual mirava tota contenta i feliç. 

Va ser un gran dia, una gran experiència i una molt bona companyia! Tant ella com jo vam gaudir molt de la sortida i ens ho vam passar d'allò més bé! Amb moltes ganes de la següent trobada!

Acte de presentació a Figueres

Ahir va tenir lloc la primera trobada amb els nens i nenes que rebran la nostra mentoria. Aquesta festa inicial va tenir lloc a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres a les 12h. 

En aquesta ens vam trobar totes les mentores juntament amb les famílies i els infants que participen en aquest projecte. També van participar diferents mestres de les escoles participatives i membres de l'Ajuntament de Figueres, com són l'Anna i la Fina que ens proporcionen les ajudes necessàries per poder tirar endavant aquest projecte dins la ciutat. 

Després de l'acte de presentació, vam fer un joc de parelles. L'Anna, tècnica d'educació de l'Ajuntament de Figueres, ens va repartir a cada mentora una peça de puzle i, al nostre mentorat, la peça respectiva. De manera que aquest joc consistia en trobar la teva parella encaixant les diferents peçes.

Ràpidament vaig trobar la meva mentorada! És diu Estibaliz, té 10 anys i prové de la República Dominicana. Ella va a l'escola Salvador Dalí i actualment està cursant 4t de primària. De primeres cal dir que és una noia molt trempada i de seguida vam connectar! 

Vam estar una estona parlant i fent una primera aproximació l'una amb l'altre, juntament també amb el seu germà i la seva mentora, també participants d'aquest projecte. Ara tant sols ens queda planificar tot allò que volem fer i posar-nos mans a l'obra! Ara per ara coneixo algunes cosetes de la vida de l'Estibaliz, però espero que a mesura que ens anem trobant ens anem coneixent més i millor les dues!

Mentors i mentorats el dia de la presentació

Està tot a punt!

Benvinguts i benvingudes, 

Aquesta és la primera entrada del meu blog, per tant, em presento. Sóc la Macarena Pérez, estudiant d'Educació Primària a la Universitat de Girona. L'any passat ja vaig apuntar-me en aquest projecte, però per falta de places i degut la meva difícil disponibilitat horària degut la feina no vaig poder participar. Però aquest any si, aquest any participo en el projecte Rossinyol!

Tenia moltes ganes de participar en un projecte com aquest perquè considero que aquest tipus de projecte aporta una riquesa a la meva formació com a mestre com també a nivell personal, ja que és una experiència única. El fet d'assignar-te un nen o nena i passar temps amb ell/a és un acte amb molta responsabilitat i que alhora motivador. Em motiva de manera que és com un repte, un repte entre dos individus que s'han de conèixer i, amb sort, establir un vincle emocional i afectiu. 

Demà tenim la festa d'inici i per fi coneixerem els nens i nenes en mentoria.